Obituari Enric Badal: Un mestre del palau encantat de Virtèlia

(Obituari publicat a La Vanguardia el 7 de gener de 2013)

Enric Badal Aicard. 31 d’octubre de 1913 – 24 de desembre de 2012

Ha marxat, amb 99 anys, Enric Badal, conegut com el senyor Badal. Nascut al barri de Gràcia, mestre per vocació i membre de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, en tornar de la guerra civil, en aquella Barcelona grisa de 1939, fundà les escoles Virtèlia -juntament amb dos amics, Joan Duran i Josep Jordi Llongueres-, una escola situada en un palau de la Via Augusta de Barcelona.

A les escoles Virtèlia hi estudiaren els fills de moltes famílies i sagues barcelonines, com els Mayor Zaragoza, els Maragall, els Roca, els Bassat, els Bofill, els Robert de Ventós, Josep Ferrussola, Joan Cristòfol Garrigosa, Daniel Giralt-Miracle, els Llovet, o els Bonet Armengol, entre molts altres. L’escola es va saber moure entre l’ambigüitat franquista i el sentiment catalanista, fent que en algunes ocasions, fos denunciada al règim. El seu pati seria un dels primers llocs a Barcelona on es ballarien sardanes, barrejant alumnes de les escoles i nois i noies d’altres centres reunits després de classe a la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat de Virtèlia, un centre de formació catòlica i catalanista, fundada el 1944. Per la Confraria també van passar joves com Jordi Pujol, Josep M. Ainaud de Lasarte o Antoni M. Badia i Margarit.

Les escoles Virtèlia i la Confraria van ser la vida d’Enric Badal, i repassar la historia d’aquestes dues institucions és veure la manera de ser i fer d’un dels seus fundadors. Casat amb Montserrat Valls, professora de belles arts a les escoles, dibuixant i pintora, van tenir tres fills (Miquel, Montse i Enric). Les escoles van tancar finalment el 1995, quedant el nom de les escoles associat a l’escola de música agregada al Centre Cultural del CICi dirigida actualment per la filla d’Enric Badal.

 

Estava acostumat a escoltar, a observar el jove que tenia al davant i guiar-lo, en la mesura de les seves possibilitats, fins el que Baltasar Gracián anomenà a la seva obra El Criticón “el palau de Virtèlia, el palau de la virtut”. Aquesta havia estat la seva professió. La relació mestre-alumne que ell dominava amb elegància i respecte és la que ha marcat la seva vida.  I és que hi ha mestres que viuen pels alumnes, i així el recordaran tots els qui l’hagin conegut.

Era un home humil, prudent i pacient, i dominava el llenguatge amb ironia i intel·ligèngia. Tenia les quatre virtuts cardinals per bandera i sense dir-ho, la seva vida ha estat el camí per recorrer-les: Prudència, Justícia, Templança i Fortalesa.

Citava sempre els clàssics, i en una conversa, resumia així la seva filosofia de vida: “Humilieu-vos, feu-vos petits, que només els humils poden entrar a Virtèlia. I els protagonistes del llibre gràcies a la humilitat van entrar al Palau de la felicitat i la virtut… Perquè l’aspiració de l’home és anar a un altre lloc. Estic ben empapat de que l’home no és d’aquest món”. Tan de bo ara sí hagi arribat al palau encantat de Virtèlia, el palau de la virtut i la felicitat, i també de la immortalitat.

Reviure l’esperit Virtèlia

No podia haver imaginat una manera millor de presentar “Generacio Virtèlia“. Tres quarts d’hora abans de començar ja hi havia gent agafant lloc. Les primeres, les noies de Virtèlia, alumnes del que en deien “la femenina”. Les incondicionals, aquelles alumnes que encara es reuneixen amb les amigues del cole, que queden cada mes per dinar. I les primeres a qui vaig saludar, a algunes no les coneixia encara! Mica en mica la sala es va omplir. Hi va haver dos tipus d’assistents, com lectors del llibre: els qui no coneixien Virtèlia, i que a l’acte van venir bàsciament per donar-me suport, i els protagonistes de Virtèlia, alumnes i confrares que van passat per alguna d’aquestes dues institucions en la seva joventut.

Les paraules de l’Albert Sáez van ser un regal i el president Jordi Pujol va estar esplèndid, com mai. Vàrem riure, recordar, emocionar. En acabar l’acte, el president Pasqual Maragall també va voler dir unes paraules. La fotografia, per inesperada, va ser també entranayable.

No vull fer una crònica de l’acte. Només dir que el veritable protagonista de l’acte va ser el senyor Enric Badal, cofundador de les escoles Virtèlia, de 97 anys, tothom volia fer-se una fotografia amb ell!

L’acte va ser entranyable, emotiu i molt virtelià. En definitiva, vàrem rememorar l’esperit Virtèlia. Un regal per a tots els qui vàrem assistir-hi. I per acabar, la fotografia de grup: tots els qui havien passat per les escoles i la confraria assistents a l’acte, vàrem voler immortalitzar el moment.

El gran dia de Generació Virtèlia

Ha arribat el gran dia. Arribo a Barcelona i per sort no plou, sempre és més fàcil sortir de casa si el temps acompanya. Us espero aquesta tarda a la presentació de Generació Virtèlia, a les 19-30h, al Palau Robert de Barcelona, amb el president Jordi Pujol i Albert Sáez, director adjunt d’El Periódico.

Per continuar fent boca, aquí us dono alguns noms d’aquesta Generació Virtèlia. Són alumnes de les escoles:

– Els germans Maragall Mira

-Lluís Bassat i Coen, publicista, i el seu germà Enric

– Guillem Vidal Andreu,  jurista i president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya

– Antoni Cañellas Balcells polític i jurista

– Josep M. Trias de Bes, l’advocat i polític de jove militant del PSCU, diputat per CiU a Madrid de 1979 a 1993 i després del PP, i actualment militant d’UPyD, i el seu germà Santiago

– Ignasi Faura, membre de Bandera Roja

-Josep Ferrusola, germà de Marta Ferrussola

–  Joan Cristòfol Garrigosa, germà de Diana Garigosa

– Xavier Rubert de Ventós, filòsof, i dos dels seus germans Lluís i Guillem

– Ricard Bofill, arquitecte

– Josep M. Sen, arquitecte

–  Jan Baca, arquitecte

– Francesc, Lluís i Narcís Bonet Armengol, prestigiós músic, i fills de l’arquitecte Lluís Bonet Garí, deixeble d’Antoni Gaudí i pare també de Jordi Bonet Armengol, actual director de les obres de la Sagrada Família

– Jordi Llovet, catedràtic de literatura

– Pere Vicens —fill de Jaume Vicens Vives—, editor

– Romà Guardiet, cineaste

– Piti Español, cineaste

– Jaume Santacana, productor de cinema i el seu germà Francesc

– Francesc Andreu i Sabadell, el «Màgic Andreu»

– Martí Anglada, periodista

– Ramon Moragas, musicòleg i ex-director del cor de Montserrat; els germans

– Fèlix Ma. Millet Tusell, expresident del Palau de la Música, i els seus germans Marta, Joan i Xavier

– Joan Martí i Mercadal, economista

– Jaume Mercader, joier

 – Els germans Puig Doria, joiers

– Carles Pérez Téstor, especialista en Psiquiatria

–  Josep Soler-Roig, metge

– David Cirici Alomar, escriptor i publicist, i el seu germà Cristià Cirici Alomar, arquitecte, ambdós fills del crític d’art Alexandre Cirici Pellicer

– Joan Hernández Pijuan, artista, i els seus germans Josep Ma. I Pilar

– Josep Maria Figueras Bassols, empresari i també politic

– Lluís Amat Codina, empresari

– Daniel Giralt-Miracle, historiador d’art català i critic

– Rosa Maria Subirana, historiadora de l’art

– Pilar i Doris Malfeito Torrella, aquesta última esposa de Macià Alavedra

– Maria Martinell i Taxonera, exdirectora de l’Institut Catòlic d’Estudis Socials

-Els germans Fèlix, Joaquim i Margarita Ibáñez Fanés —fills d’Ibáñez Escofet—

– Josep Maria Fulquet, poeta i traductor

– Joaquim Ramis, pediatra;

– Joan Vila Grau, vitraller, autor de les vidrieres de la Sagrada Família

– Raimon Ribera i Regull, economista i professor d’ESADE

La llista segueix. Seguirem donant noms.

Acte de presentació de Generació Virtèlia

 

El proper dimecres 16 de març tindrà lloc a les 19.30h a la sala cotxeres del Palau Robert de Barcelona l’acte de presentació del llibre “Generació Virtèlia“. Presentaran el llibre el M. Hble. Sr. Jordi Pujol, que va ser confrare a Virtèlia, i el Dr. Albert Sáez, tutor de la meva tesina de doctorat sobre la revista Forja, i actualment director adjunt d’El Periódico.

El M. Hble. Sr. Pasqual Maragall, que va ser alumne de les escoles juntament amb pràcticament tots els seus germans, també assistirà a l’acte, juntament el el fundador de les escoles Virtèlia, el senyor Enric Badal.

Per a mi, l’acte és el colofó per tants anys de feina i, alhora, el retorn de totes les hores que tanta gent m’ha dedicat. I sobretot, em fa especial il·lusió arribar a aquest dia envoltada de molts membres d’aquesta generació Virtèlia.

Per què Virtèlia?

Aquests són alguns dels noms de la Generació Virtèlia. La llista és llarga, molt llarga.

Fa vuit anys, quan vaig començar a descobir-la, no podia ni intuir que vuit anys més tard publicaria un llibre. No m’ho vaig proposar mai. Però algú hi va veure en tota la feina realitzada a la tesina de doctorat que era un tema prou interessant com per donar-lo a conèixer. I n’hi dono les gràcies.

Tot va començar, com deia, fa vuit anys, llegint el llibre de Francesc-Marc Àlvaro “Què pensa Pasqual Maragall?”. En aquest llibre, Maragall explicava que havia tingut un gran mestre d’oratòria, mossèn Pere Llumà, el qual també era molt amic de Jordi Pujol. Aquests tres noms més el fet que haguessin coincidit a Virtèlia em va fer estirar del fil. A qui primer vaig recórrer va ser, com no, al meu professor. En Francesc-Marc Álvaro era el meu tutor de Seminari a 4rt curs de Periodisme a la Facultat de Comunicació Blanquerna. Durant el curs va saber transmetre’m la passió per la política, per veure més enllà del que apareixia als titulars, per cercar més claus d’interpeetació que les evidents.

La segona persona a qui vaig preguntar va ser a Francesc Romeu, professor també de Periodisme Religiós. Coneixia Virtèlia, i em va dir, però, que mossèn Llumà era mort. Però qui seguia viu era un deixeble seu, mossèn Lluís Bonet, rector de la Sagrada Família. Així que en nom seu vaig trucar a mossèn Bonet. I així va començar aquest viatge ara fa vuit anys. Mossèn Bonet em va portar fins el senyor Badal, fundador de les escoles Virtèlia l’any 1939, i en aquells moments, de 90 anys. Avui en té 97. I ell em va descorbir el palau encantat de Virtèlia. El senyor Badal va ser qui em va alertar de la amplitud del tema: “Si vols investigar Virtèlia i saber què va ser, li hauràs de dedicar quatre anys”. A mi em van semblar moltíssims. Però tenia raó. Finalment han estat set.

Generació Virtèlia. El palau comú dels líders catalans del segle XX

Aquesta setmana ha sortit a la venta el llibre Generació Virtèlia (Anna Roig, 2011), editat per Columna (Arquer). Generació Virtèlia és un llibre sobre l’origen, la xarxa de relacions i el passat comú dels qui després de la Guerra Civil es mouran al voltant de dues institucions que porten per nom “Virtèlia”. Tant les escoles Virtèlia com la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat de Virtèlia van ser, durant la Barcelona de la postguerra, grans centres de formació, d’irradiació cristiana, d’educació cívica i catalana i també focus de resistència contra el nacionalcatolicisme.

Virtèlia és la font de la qual beuen molts joves de la Barcelona dels anys quaranta, cinquanta i seixanta que, recuperada la democràcia, han tingut un paper destacat en la nostra societat, com ara Federico Mayor Zaragoza, Miquel Roca, Pasqual Maragall o Jordi Pujol.

A partir d’ara, aniré publicant aquelles informacions que es derivin de la publicació del llibre així com documentació inèdita relacionada amb la investigació sobre les escoles Virtèlia i la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat de Virtèlia.